La història de la família Plana dels darrers cent cinquanta anys la coneixem gràcies als llarguíssims vespres d’hivern al voltant de la llar de foc. L’absència de T.V. propiciava una bona comunicació. També el fet que sovint convivien tres generacions en una mateixa casa. Era la manera d’encadenar una informació que ara trobem molt valuosa. D’una manera esquemàtica podríem resumir-la així:

La nostra rebesàvia, de figura esbelta i llargues faldilles es va casar amb el fadrí Narcís Estiu, també empordanès, home molt diligent i cuidadós que deixava constància per escrit de les seves activitats. Va morir sense deixar descendència però el seu cognom ha perdurat fins els nostres dies. El segon marit de la rebesàvia, de cognom Brunsó, procedia de la comarca- ara dita- del Pla de l’Estany. Varen tenir una única filla: l’Elvira. L’Elvira Brunsó, rodoneta, baixeta i força eixerida de cara, era més aficionada a la lectura i a la meditació que no pas al tragí diari d’una casa de pagès. Es va casar amb en Joaquim Plana, home auster , fill d’una família d’onze germans de Sant Pol de la Bisbal. Van tenir cinc fills: Feliu, Josep, Joan, Vicenç i Albert. El més gran i en Vicenç van morir en plena joventut. Josep esdevingué doncs l’hereu.

Josep-Pep per a tothom-fou un home d’una forta personalitat. El respecte que se li tenia traspassava l’àmbit familiar. Es va casar amb l’Aurora Sais de Sant Sadurní de l’Heura. Naixerien dos fills, en Joaquim i en Lluis. Tant en Pep com l’Aurora varen morir als noranta-dos anys. En Pep havia tingut sempre una il.lusió, un nord: augmentar el patrimoni familiar.

Així arribem als nostres dies. L’actual “patriarca familiar” és en Joaquim Plana, home flemàtic i bondadós que és conegut com la persona que més coses sap del conreu del meló i la síndria. Casat amb la Teresa Viladomat, dona eixerida, dinàmica i temperamental. El matrimoni Plana –Viladomat són pares d’un noi i tres noies i avis de 5 nétes i 1 net.